FESTIVAL ZERO, SOLO

L’hàbitat natural de qualsevol pallasso és l’escena, amb el seu públic. Però què passa quan es queda ell sol? És en el camerino on es barreja la persona i el personatge. On es desdibuixa la línia que els separa. Uns llimbs que no són l’escenari ni la vida real. És en aquesta frontera on té lloc aquest espectacle… A Solo es combinen titelles, manipulació d’objectes, màscares i, sobretot, comicitat.